Take Off Your Old Brown Shoes

November 20, 2009

A LA JAPONESA. I a l’aràbiga, i a la nòrdica, i a la de qualsevol cultura que sap valorar la importància de la higiene i que s’esforça en honorar-la; així ho hem començat a fer a ca nostra, on les sabates, ara, queden a la porta. I ja estem notant els primers efectes –la casa ha tornat més íntima, més pròpia, i s’hi està (encara) més a gust.

DELUSIONS NO MORE. M. ja sap que, de Santes i de Reis, no n’hi ha. Ens va fer la pregunta l’altre dia, plantejada negativament, tot esperant confirmació de la denegació. I l’hi vàrem donar, naturalment –quin descans! Aquesta mentida, tan blanca i piadosa i venial com una mentida pot esser, però mentida al cap i a la fi, i mentida de cap a peus, era per mi com una espineta clavada en la bufeta de les coses ben fetes.

UNA ALTRA DE MíNIMS. Ser feliç, és no ser infeliç?

Advertisements

Sóc un enamorat de les dites. Quan l’altre dia en M., contràriament radicalment al què és habitual, que és quedar-nos més i més (i més), em va venir a cercar per dir-me que volia partir, perquè en J.A. i en M.A.B. li feien el buit, no em vaig poder estar de felicitar-lo i d’inventar-ne aquella, la que encapçala aquesta entrada i que inaugura aquest blog.

Siau benvinguts.