Sóc un enamorat de les dites. Quan l’altre dia en M., contràriament radicalment al què és habitual, que és quedar-nos més i més (i més), em va venir a cercar per dir-me que volia partir, perquè en J.A. i en M.A.B. li feien el buit, no em vaig poder estar de felicitar-lo i d’inventar-ne aquella, la que encapçala aquesta entrada i que inaugura aquest blog.

Siau benvinguts.

Advertisements