Moving (again)

February 15, 2010

Hey! This is my last post here. For a very light blogger like me, I think Google Buzz suits me better –I can combine short and not-so-short posts there, have them readily searchable, control its privacy settings per post, and not feeling utterly miserable for not updating regularly. My buzzes will appear in this address.

Thank you to everyone who has visited here, and special thanks to those who have contributed with comments and criticism. Please come round over there, too –I’d love to.

Advertisements

Rima i Roma

November 30, 2009

BONA FORTUNA. Santiago Auserón cercava una rima per a la frase hace falta valor en la que havia d’aparellar-li, ven a la escuela de … i, mancat d’inspiració i potser una mica estret de temps, hi va colar calor. I vés per on, l’èxit és immediat, i els versets són ara un clàssic del pop espanyol.

CASUíSTICA RELIGIOSA. El creient egoista creu en Déu quan el necessita i no hi creu la resta del temps. El creient altruista hi creu a les set del matí, quan s’aixeca, però ha deixat de creure-hi a les dotze del vespre, quan se’n va al llit –i fins l’endemà, en què tot recomença.

I ja està bé així. Fora d’això, tot és teologia.

Take Off Your Old Brown Shoes

November 20, 2009

A LA JAPONESA. I a l’aràbiga, i a la nòrdica, i a la de qualsevol cultura que sap valorar la importància de la higiene i que s’esforça en honorar-la; així ho hem començat a fer a ca nostra, on les sabates, ara, queden a la porta. I ja estem notant els primers efectes –la casa ha tornat més íntima, més pròpia, i s’hi està (encara) més a gust.

DELUSIONS NO MORE. M. ja sap que, de Santes i de Reis, no n’hi ha. Ens va fer la pregunta l’altre dia, plantejada negativament, tot esperant confirmació de la denegació. I l’hi vàrem donar, naturalment –quin descans! Aquesta mentida, tan blanca i piadosa i venial com una mentida pot esser, però mentida al cap i a la fi, i mentida de cap a peus, era per mi com una espineta clavada en la bufeta de les coses ben fetes.

UNA ALTRA DE MíNIMS. Ser feliç, és no ser infeliç?

Esguards de llibertat

November 4, 2009

TACONS. A sota d’una dona desitjable sempre hi ha una sabata de taló alt.

OCCIDENT. La meua veïna, una moreta mare de dos al.lots que al poc de ser arribada davallava el cap i evitava la mirada quan t’hi creuaves, saluda ara amb un somriure preciosament tímid; i els ulls, per damunt del vel, li brillen. Benvinguda siga.

EL PRINCIPI DE LA CAPITULACIó. Més Cioran, ‘Ese maldito yo’:

En el límite de la noche. Nadie ya, sólo la irrupción de los minutos. Cada uno de ellos fingiendo acompañarnos y esfumándose luego –deserción tras deserción.

Ser objetivo es la prueba de una perturbación inquietante. Quien dice vivo dice parcial: la objetividad, fenómeno tardío, síntoma alarmante, es el comienzo de la capitulación.

Decepcionados por todos, es inevitable que acabemos siéndolo por nosotros mismos; a no ser que hayamos comenzado por ahí.

La rabia de no haberse extraviado como los demás, de haber acertado: esa es la miseria secreta de más de un desengañado.

Cada uno se agarra como puede a su mala estrella.

No aceptaba vivir a remolque de Dios.

Se necesita una gran dosis de insensibilidad para no… (make it large).

Ain’t no mountain

October 30, 2009

RECORD. El dels premis CAPLA de dibuix, a Castelló, que organitzava la Caixa d’Estalvis. Fins i tot jo, amb el conegut trauma pel dibuix que em va causar un dels enrgúmens que passaven per mestres quan érem infants, m’hi presentava; per mor dels obsequis, naturalment i exclusivament –aquells rotuladors gruixats indelebles, un de negre i l’altre de vermell; o la taula periòdica dels elements; o el més bo de tots, un que em sap greu d’haver perdut: el Cuadro sinóptico de la Historia universal, valga’m Déu!

CALIGRAFIA. La bona lletra és com l’educació –no l’hauries de perdre mai. Més encara –cal conservar-la, com a mostra d’autocontrol i font d’autoestima, en les situacions en què els altres estarien encantats que t’hi deixassis anar.

FURTS. Al llarg de la meua vida m’han furtat bastantes coses (afortunadament, no m’han atracat mai). He comprovat que, a la feina, qualsevol cosa que deix damunt la taula sense vigilància és susceptible de ser robada. Hi ha una excepció, però: els llibres. Ningú està interessat a furtar llibres. Són un no-valor segur. Ja els pots abandonar tranquil.lament, en el lloc més visible, que ningú no hi pararà esment.

AMISTAT. Diu Toni F. que, per a ell, l’amistat és un concepte elusiu. I per a qui no? Jo hi he pensat, escadusserament, al llarg dels anys –és un tema que m’agrada. Què en puc dir? Que, o bé adoptes un criteri de màxims, el de és amic aquell que t’ajuda a moure un cadàver (i no ho prengueu completament a broma –penseu durant una estona si algú en el vostre cercle d’amistats ho faria), o si pel contrari et va més bé el criteri de mínims, en què seria amic tot aquell amb qui tens relacions, bones o dolentes, superficials o profundes (i no desdenyeu aquest criteri tampoc del tot –penseu que conèixer qualcú, tenir-hi relació és una extravagància planetària, una insignificància estadística quan ho poses en relació amb la gent que no coneixes).

AMOR. I què passa amb l’amor? L’amistat no és pas amor. L’amor és una cosa distinta que requereix d’altres criteris per ser identificada i mesurada. Com saps qui t’estima, i com saps a qui estimes? Aquí no valen criteris de mínims –no estimes per se amb qui estàs casat, ni als qui t’han parit. Estimes, com deia Diana Ross, aquell pel qual, si desaparegués, ho deixaries tot i a tots (tot i a tots) i no aturaries fins trobar-lo — literalment, no figurativament. Ara digues: quants n’hi ha, en la teua vida, que qualificarien per a això?

Universally ignored

October 27, 2009

ACADEMY. After explaining about the long time plate tectonics had to wait until it finally got accepted by the mainstream geology science, Bryson ends the chapter with the following comment:

Interestingly, oil company geologists had known for years that if you wanted to find oil you had to allow for precisely the sort of surface movements that were implied by plate tectonics. But oil geologists didn’t write academic papers; they just found oil.

ROSSI. Quina és l’expressió que mai no fan servir ni en Biaggi, ni en Sete, ni en Lorenzo? Vale.

SALUTACIONS. Quant més sonor el bes, més fals el sentiment?

FREEDOM What philosophical thesis do you think it most important to disseminate? > Freedom. It sounds trite, but without it, what’s the point of life? Almost everything else is incidental to the basic right of a newborn human being to grow up to enjoy life on this planet limited only by the moderation required to mutually accommodate others (Brett Lock, from the normblog profiles).

Si hi estàs d’acord, ets un liberal clàssic.

THE IMPORTANT PAPER WHICH WAS…

When the crust reached the end of its journey at the boundary with continents, it plunged back into the Earth in a process known as subduction. That explained where all the sediment went. It was being returned to the bowels of the Earth. It also explained why ocean floors everywhere were so comparatively youthful. None had ever been found to be older than about 175 million years, which was a puzzle because continental rocks were often billions of years old. Now Hess could see why. Ocean rocks lasted only as long as it took them to travel to shore. It was a beautiful theory that explained a great deal. Hess elaborated his ideas in an important paper, which was almost universally ignored.

Bryson of course.

Submón particular

October 21, 2009

Hi ha un submón, al qual pertanyc, que és el dels caminadors ràpids. Com tot submón, és desconegut de la gent que no hi pertany.

A diferència d’altres submons, aquest no és pas sinistre ni pervers. No hi estam organitzats, ni tan sols ens coneixem –simplement ens reconeixem en el carrer quan percebem l’elegància en el moviment — coordinació eficient de cames i braços; impuls enèrgic i constant en la gambada; mirada atenta per determinar, en cada moment, la millor traçada possible.

Quan ens trobem, competim molt discretament. La contesa preferida és la carrera a dues bandes, cadascú per una vorera, en una via suficientment clara com per poder assolir velocitat però no tan buida que no permeta afinar en habilitat. El resultat és de satisfacció per la victòria o d’admiració en la derrota. Val a dir que no sóc pas dolent com a competidor: tot i mancar en alçada, tinc bon fons i també un bon esprint. I si no trobam ningú, que és la cosa habitual, sempre ens queda l’enfrontament contra el temps o contra el timing dels semàfors (que solem tenir bastant controlat).

El caminador ràpid comença el moviment sempre en el maluc (mai en el genoll!) i el continua impulsant-se amb els músculs de la cuixa. No fa via perquè frissa, sinó perquè no pot no fer via. Si el veus venir de cara, no t’has de preocupar, que ell sabrà esquivar-te; si el sents per darrere, no passis gens de pena, que per molt a prop que es posi per avançar-te no et fregarà mai. Això sí: si vas amb les amigues, i la vorera és estreta, no aneu les tres del bracet, per l’amor de déu, que ens exaspereu!