In the Town

December 23, 2009

Happy Christmas, my dear readers: thank you for your time and for your caring for these poor annotations of mine.

In the Town

Anon.

Joseph

Take heart, the journey’s ended:
I see the twinkling lights,
Where we shall be befriended
On this the night of nights.

Mary

Now praise the Lord that led us
So safe into the town,
Where men will feed and bed us,
And I can lay me down.

Joseph

And how then shall we praise him?
Alas, my heart is sore
That we no gifts can raise him,
We are so very poor.

Mary

We have as much as any
That on the earth do live,
Although we have no penny,
We have ourselves to give.

Joseph

Look yonder, wife, look yonder!
A hostelry I see,
Where travellers that wander
Will very welcome be.

Mary

The house is tall and stately,
The door stands open thus;
Yet husband, I fear greatly
That inn is not for us.

Joseph

God save you, gentle master!
Your littlest room indeed
With plainest walls of plaster
Tonight will serve our need.

Host

For lordlings and for ladies
I’ve lodgings and to spare;
For you and yonder maid is
No closet anywhere.

Joseph

Take heart, take heart, sweet Mary,
Another inn I spy,
Whose host will not be chary
To let us easy lie.

Mary

O aid me, I am ailing,
My strength is nearly gone;
I feel my limbs are failing,
And yet we must go on.

Joseph

God save you, Hostess, kindly!
I pray you, house my wife,
Who bears beside me blindly
The burden of her life.

Hostess

My guests are rich men’s daughters,
and sons, I’d have you know!
Seek out the poorer quarters,
where ragged people go.

Joseph

Good sir, my wife’s in labour,
some corner let us keep.

Host

Not I: knock up my neighbour,
and as for me, I’ll sleep.

Mary

In all the lighted city
where rich men welcome win,
Will not one house for pity
Take two poor strangers in?

Joseph

Good woman, I implore you,
Afford my wife a bed.

Hostess

Nay, nay. I’ve nothing for you
Except the cattle shed.

Mary

Then gladly in the manger
Our bodies we will house,
Since men tonight are stranger
Than asses are and cows.

Joseph

Take heart, take heart, sweet Mary,
The cattle are our friends,
Lie down, lie down, sweet Mary,
For here our journey ends.

Mary

Now praise the Lord that found me
This shelter in the town,
Where I with friends around me
May lay my burden now.

(Taken from Michael Harrison and Christopher Stuart-Clark’s The Young Oxford Book of Christmas Poems)

‘Estudiar no vol pas dir solament llegir i repetir. Estudiar vol dir llegir i a més a més reflexionar, relacionar, integrar, detallar, aclarir, absorbir, rebutjar, decidir –saber el que té importància i el que no en té. És una operació enormement complexa i al mateix temps naturalíssima. Estudiar és fer funcionar l’esperit, partint de vegades de l’esperit mateix o per incitació de coses que provoquen una curiositat: és a dir, que agraden positivament. El que no agrada, el que no provoca un grau o altre de fascinació, no pot ésser objecte de reflexió, d’estudi. No hi ha atenció ni aproximació possible. Estudiar és una forma de l’amor –en definitiva una forma de la sensualitat: la carícia mental més fina i delicada que l’esperit pot produir’.

Josep Pla, El quadern gris

El evangelio según Marcos

September 3, 2009

de Jorge Luís Borges, primer audiollegit i després cercat en lletra perquè val la pena de llegir-lo bé:

No le gustaba discutir; prefería que el interlocutor tuviera razón y no él. Aunque los azares del juego le interesaban, era un mal jugador, porque le desagradaba ganar. Su abierta inteligencia era perezosa; a los treinta y tres años le faltaba rendir una materia para graduarse, la que más lo atraía. Su padre, que era librepensador, como todos los señores de su época, lo había instruido en la doctrina de Herbert Spencer, pero su madre, antes de un viaje a Montevideo, le pidió que todas las noches rezara el Padrenuestro e hiciera la señal de la cruz.

**

Espinosa, en el campo, fue aprendiendo cosas que no sabía y que no sospechaba. Por ejemplo, que no hay que galopar cuando uno se está acercando a las casas y que nadie sale a andar a caballo sino para cumplir con una tarea.

I llegint aquest conte un aprèn els perills, fenomenals, de la imaginació i de la condescendència.

Wuthering Heights

September 2, 2009

De n’Emily Brontë.

Un dels grans caràcters que ha donat la literatura, el d’en Heathcliff; i quin talent narratiu, el de n’Emily —ni és fàcil imaginar una història així, ni contar-la amb la sofisticació i l’originalitat amb què ho fa —només cal veure els dos films que se n’han fet, per adonar-se’n; com han hagut de simplificar, adotzenar i endolcir la trama i els personatges. La noveŀla, però, no és només Heathcliff: és un crit de desesperada humanitat llançat amb fúria, passió, resignació o calma per tots i cadascun dels seus personatges —que s’aguanten, que no enganyen, que genuïnament sorprenen.