Ain’t no mountain

October 30, 2009

RECORD. El dels premis CAPLA de dibuix, a Castelló, que organitzava la Caixa d’Estalvis. Fins i tot jo, amb el conegut trauma pel dibuix que em va causar un dels enrgúmens que passaven per mestres quan érem infants, m’hi presentava; per mor dels obsequis, naturalment i exclusivament –aquells rotuladors gruixats indelebles, un de negre i l’altre de vermell; o la taula periòdica dels elements; o el més bo de tots, un que em sap greu d’haver perdut: el Cuadro sinóptico de la Historia universal, valga’m Déu!

CALIGRAFIA. La bona lletra és com l’educació –no l’hauries de perdre mai. Més encara –cal conservar-la, com a mostra d’autocontrol i font d’autoestima, en les situacions en què els altres estarien encantats que t’hi deixassis anar.

FURTS. Al llarg de la meua vida m’han furtat bastantes coses (afortunadament, no m’han atracat mai). He comprovat que, a la feina, qualsevol cosa que deix damunt la taula sense vigilància és susceptible de ser robada. Hi ha una excepció, però: els llibres. Ningú està interessat a furtar llibres. Són un no-valor segur. Ja els pots abandonar tranquil.lament, en el lloc més visible, que ningú no hi pararà esment.

AMISTAT. Diu Toni F. que, per a ell, l’amistat és un concepte elusiu. I per a qui no? Jo hi he pensat, escadusserament, al llarg dels anys –és un tema que m’agrada. Què en puc dir? Que, o bé adoptes un criteri de màxims, el de és amic aquell que t’ajuda a moure un cadàver (i no ho prengueu completament a broma –penseu durant una estona si algú en el vostre cercle d’amistats ho faria), o si pel contrari et va més bé el criteri de mínims, en què seria amic tot aquell amb qui tens relacions, bones o dolentes, superficials o profundes (i no desdenyeu aquest criteri tampoc del tot –penseu que conèixer qualcú, tenir-hi relació és una extravagància planetària, una insignificància estadística quan ho poses en relació amb la gent que no coneixes).

AMOR. I què passa amb l’amor? L’amistat no és pas amor. L’amor és una cosa distinta que requereix d’altres criteris per ser identificada i mesurada. Com saps qui t’estima, i com saps a qui estimes? Aquí no valen criteris de mínims –no estimes per se amb qui estàs casat, ni als qui t’han parit. Estimes, com deia Diana Ross, aquell pel qual, si desaparegués, ho deixaries tot i a tots (tot i a tots) i no aturaries fins trobar-lo — literalment, no figurativament. Ara digues: quants n’hi ha, en la teua vida, que qualificarien per a això?

Advertisements

2 Responses to “Ain’t no mountain”

  1. Toni F. Says:

    Llibres … ai, que pot ser que jo sí els robés … LOL :)))


  2. Sense pensar-ho massa, però crec que puc dir que als que considero amics, del tipus amic-carregador-de-cadàver, també els estimo per cercar-los on fossin.


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: